La discreció basca
La passada Diada, com sempre, també hi havia ikurrinyes pels carrers. La bandera nacional d’Euskadi passejant-se per reivindicar i donar força a l’iniciativa catalana en el seu dia gran. Euskadi també “hi era” d’alguna forma. Tot i que darrerament es troba a faltar cert suport de l’esquerra abertzale al “procés català” (crèiem que Bildu faria més soroll al Congrés de Diputats i en les pròpies institucions basques), així com del Partit Nacionalista Basc, amb la lehendekaritza.
L’executiu d’Iñigo Urkullu és un govern discret i treballador, que va per feina; com alguns (dir que són pocs no és cert) voldrien que fos el govern d’Artur Mas, sense tants enrenous independentistes. Urkullu seria com Mas (i viceversa), si el president no estigués comandant el vaixell cap a Ítaca. Molts punts uneixen les dues regions, però també n’hi ha que els separen en l’actualitat; i no cal dir que “el procés” preocupa al fort País Basc, que viu tranquil·lament gràcies al seu “Concert”.
En la seva discreció, el PNB i el PSE (encara amb Patxi López al davant) han signat un acord d’entesa en fiscalitat, reactivació econòmica, serveis socials i institucions; amb aquest pacte els nacionalistes bascos han cedit en les negociacions amb els socialistes, però així confien en el seu suport per aprovar els pressupostos del 2014.
D’això també dista molt la política basca de la catalana: la ‘Sociovergència’ segueix sent una quimera, i cada cop més en l’evolució tan de CiU com del perdut PSC.
1400caràcters 