Un sorpasso de Ciutadans?
La passada Diada va començar amb goteres democràtiques al Congrés però també amb un sondeig de l’emissora ‘Ser’ que pronosticava a l’ERC de Junqueras com a primera força, mentre que CiU baixaria un esglaó inaudit. Per sorpresa i furtivament Ciutadans escalava a gambades en la hipòtesi demoscòpica arribant a ser tercera força, com a resultat (i bàsicament és degut a això) d’un PSC perdut i d’un PPC ferit pel govern Rajoy, els quals passarien a ser forces menors. No cal seguir amb el sondeig de La Ser; tot és molt suposar i la política catalana viu un moment complex i canviant, dificilíssim de pronosticar. Tot i això impacta la possibilitat de veure Ciutadans de tercera força. Impacta molt. I seguint en la hipòtesi situaríem a Albert Rivera de cap de l’oposició, en el cas que ERC i CiU sumessin en un govern nacionalista.
L’escalada exponencial i meteòrica de Ciutadans es veuria subratllada i la seva força aixafaria a PSC i PP. Aleshores es veurien obligats a deixar certes maneres de fer, en certes respostes exagerades, potser inclús Jordi Cañas hauria d’aprendre a parlar a tothom en un altre to.
I en el pla d’unes eleccions generals, si Ciutadans s’aliés amb UPyD (no dic que es fusionessin, simplement que fos la seva marca catalana), aquests podrien arribar a agafar l’impuls de tercera força al Congrés; sobretot si Izquierda Unida no renova idees i liderat. I cal que Rosa Díez sigui conscient d’això: amb Ciutadans al costat podria arribar a ser vicepresidenta del Govern…
1400caràcters 