El tabú italià

A certa Europa li fa vergonya dir coses bones de la política italiana o comparar-s’hi. Però ah! I les ganes ocultes i els subterfugis per fer-ho… És com un tabú de rigor, com si el què passa a la república transalpina tot fos de pandereta… Ja… Com que a d’altres països no… I a Espanya gens, clar…

Fins al punt de contradicció que ara al PP governamental se li ha posat entre cella i cella de, si convé, fer les eleccions municipals a l’italiana a Espanya, per assegurar-se el tret i no perdre bous i esquelles amb coalicions de tot tipus que els hi arrabassi el territori.

Rodríguez Zapatero va tenir la presidència de torn de la Unió Europea i no va emprar les paraules que sí ja ha emprat Renzi a l’Europarlament. Sols palla.

I el PSOE actual voldria reformes de l’administració i del Senat com les que proposa Matteo Renzi, i a Pedro Sánchez li agradaria ser ell i ja l’ha posat com a un referent a seguir. Inclús un cert estil en la seva imatge s’hi pot trobar, sobretot en la indumentària de texans i camisa blanca (Giorgio Armani, per cert, ja li ha recomanat al presidente del Consiglio que no abusi del mateix look). A Espanya s’intentarà veure un Renzi en Sánchez. Ja es veurà… Tot i que als mitjans propers als socialistes no els hi agradi gaire…

Ja veurem si ‘Podem’ és un exemple millorat en comparació al Moviment 5 Estrelles de Grillo…

Ah, això sí, de mafiosos entre els polítics n’hi ha tants aquí com allà. Ho demostra el bé que s’hi troben al nostre país els mafiosos italians…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s