Progressa adequadament
Pedro Passos Coelho a Portugal i Antonis Samaràs a Grècia són els nens obedients de la Troika de Frau Merkel. Ambdós caps de govern representen l’obediència cega als seus mandats, són els executors de sagnants retallades pressupostàries, són els exemples de governants d’estats pobres (de nou) i amb la tensió permanent de fer fallida total.
La darrera retallada grega ha estat de 9.500 milions. Es diu aviat. El govern de coalició de Samaràs l’aprova per avançar en la liquiditat que ha de rebre d’Europa. Mentrestant, a Grècia l’ultradreta creix cada dia; Samaràs va comparar el país amb la República de Weimar, perquè els alemanys l’entenguessin: en aquell període va néixer el Nazisme (hi ha comparacions més encertades que altres, senyors Iglesias i Bono), i l’esquerra radical s’enfurisma i si el govern cau es prepara per assetjar el poder.
Portugal, que sofreix un procés de retallades entre el clam indignat i la resignació, va rebre la visita d’una jornada de la cancellera Merkel, a donar copets a l’esquena a l’executiu lusità. Posant P.A.: Progressa Adequadament. Com als nens petits.
Espanya i Itàlia, ja sigui per ideologia política o per la forta tecnocràcia fan més la seva. Tot depèn del fons i les formes, o de com agafar les tisores. En el cas espanyol una “seva” més contestable que en el cas italià. D’Espanya emana la “chulería” del govern espanyol, o les descarades accions de govern partidistes i no per l’interès de tots i de l’economia: com l’AVE cap a Galícia.