Els García-Margallo, Catalunya i el Sàhara
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo ha insistit diverses vegades aquesta setmana amb la impossibilitat que veu el govern de permetre un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, arribant a dir que seria un “cop d’estat” jurídic. Paraules gruixudes d’un dels ministres més ferms i rellevants de l’executiu. Segons ell, en cas que es tirés endavant un referèndum sense permís de l’estat, Artur Mas podria ser acusat de prevaricació i la justícia hi intervindria i el referèndum s’hauria de parar.
García-Margallo és taxatiu en les seves posicions, però tanmateix és un home paradoxal: resulta que, curiosament, sí que defensa el dret d’autodeterminació del Sàhara! Per altra banda també resulta contradictori que sigui el ministre ¡d’Exteriors! qui faci d’interlocutor en l’assumpte català, no?…
Tornant al Sàhara, cal preguntar-nos perquè els seus habitants sí i els catalans no. I potser tot rau en una simple qüestió familiar, i és que el besavi del ministre, Juan García y Margallo (encara sense guionet) va ser un general governador de Melilla a finals del segle XIX que morí en la coneguda com a “Guerra de Margallo” perquè en fou instigador i vençut. Així mateix Don José Manuel també és nét de Juan García-Margallo, fill de l’anterior i capità d’una de les tropes massacres al “Desastre d’Annual” (morint-hi també). Els catalans no volien anar a guerrejar al Marroc i els seus avis hi van morir. Esperem que no es tracti d’un trauma familiar.
1400caràcters 