El Tea Party socialista
A la fotografia veiem com Albert Rivera col·loca a l’expresident del Congrés José Bono una xapa de Ciutadans a la solapa de l’americana… Es van trobar ‘per casualitat’ a Sitges i el fill de falangista Bono expressava que estava a favor de tota campanya en pro de la unitat d’Espanya. L’escena venia després de les declaracions del mateix exdirigent socialista comparant de manera taxativa el nacionalisme català amb el nazisme… No hace falta decir nada más!
I Pere Navarro perdia més hores de son. Per què vol enemics tenint aquesta parentela en el partit?… El diumenge anterior, a Lleida, van convidar (potser ho va fer Àngel Ros…) a l’expresident aragonès Marcelino Iglesias, actual secretari d’Organització del PSOE. I de què va parlar? De que l’independentisme es podria comparar amb l’Holocaust. I uns quants socialistes van haver de córrer, més o menys, a comentar-ho com a desafortunat. Però i de què servien les excuses quan no feia gaires dies el senador Montilla havia expressat més o menys el mateix…?!
Un dia d’aquests, al candidat Navarro se li va acudir dir que Obama no era un referent per a CiU, que el seu referent era el Tea Party. Hi havia d’haver pensat més, perquè el Tea Party, en la darrera carrera electoral americana per la presidència només han estat una colla de freaks dient bestialitats que han rebentat la campanya republicana de Romney. Ell també té un Tea Party descontrolat dins del partit i cor el perill que li passi el mateix, i ja ho té prou mal amanit.
1400caràcters 