L’Argentina Kirchner
El passat dia 8, milers i milers d’argentins es van manifestar a les avingudes de les ciutats argentines contra el govern de Cristina Fernández de Kirchner. Es manifestaven contra la creixent inseguretat ciutadana, contra la corrupció política, contra la possible reforma constitucional que la presidenta voldria fer per perllongar-se en el poder, contra els atacs del govern a la llibertat de premsa, i sobretot contra la greu inflació que està sofrint l’economia del país. Molts contres i molta tensió.
La situació econòmica empitjora cada dia a l’Argentina i la presidenta Kirchner tem que el final del seu mandat arribi trencant el procés de bonança i millora que va portar el seu difunt marit, el president Néstor Kirchner (artífex de la recuperació post-corralito). Cristina Fernández s’embolcalla amb la bandera i l’ultranacionalisme (vesteix de dol i no es pot permetre dur els xandalls de colors de Chávez) per tapar les deficiències democràtiques i econòmiques de la seva nació; una nació que, d’altra banda, li va expressar la seva gran confiança en les passades eleccions amb un èxit incomparable (tenint el triple de diputats que la següent força política en importància). Ara, aquesta gran popularitat hauria caigut força.
En el primer trimestre de la seva nacionalització, YPF (la petroliera expropiada a Repsol) ha tingut la meitat menys de beneficis dels prevists. Les pressions d’ordre econòmic i polític sorgeixen de totes les ales de la societat i la política, inclús de dins de l’oficialisme peronista, del qual sorgeix el ‘Kirchnerisme’; però la presidenta governa amb un reduït cercle de confiança i els secrets i cert aire enrarit envolten la Casa Rosada.