Trump a Itàlia
Especial Itàlia
El títol “Trump a Itàlia” té un punt de pleonasme. Trump va ser a Itàlia abans que Donald Trump fos un fenomen empresarial i mediàtic als Estats Units. A Itàlia va ser el fenomen Silvio Berlusconi.
Avui la victòria de Trump als EUA agafa a Berlusconi fora de joc. En un estat de salut delicat, l’exprimer ministre italià viu retirat de la primera pàgina política. No hi és. Sols de tant en tant un missatge a algun mitjà, alguna entrevista a un diari…
I en absència de Berlusconi no hi ha una veu clara a l’antic gran partit de la dreta Forza Italia. Perquè ara no hi ha un delfí, sols hi ha Stefano Parisi, un tecnòcrata sense gaires avaladors gestionant el partit, i sense ni l’aval d’haver guanyat l’alcaldia de Milà.
Matteo Salvini emergeix enmig d’aquest falta de Berlusconi. És el neo-Trump que substitueix el pre-Trump. Salvini és el líder de la Lliga Nord renovada, la Lliga Nord fresca i sense l’ombra d’Umberto Bossi. Salvini és “jove”, o de la generació Renzi diguem-ne. I, ara, sense l’antigament omnipresent Berlusconi s’afanya a ser present als mitjans, i ho és molt.
Matteo Salvini es ven com a líder del centre-dreta, per agafar sota el seu paraigües tots els vells votants de Forza Italia; però el seu discurs és en la línia de Trump, però sobretot de Marine Le Pen.
Salvini ja es va fer una foto amb Trump i es llença a si mateix com a candidat a primer ministre; i és que el 2017 perfectament pot ser any electoral a Itàlia…
Té al cap treure el “Nord” de la “Lliga Nord”, fent una gran operació de màrqueting polític, imitant a Marine Le Pen. Ell vol cartells on posi “Salvini premier” i prou, i que a Nàpols el votin els afectats de la crisi econòmica, els descontents de la dreta i de l’esquerra…
També compleix amb el “Trumpisme” sortint amb Elisa Isoardi, una guapa exmodel i presentadora de televisió, tot donant portades de revistes del cor.
Salvini és un producte directe del Berlusconisme, és a dir, del pre-Trumpisme.
I ho és sent jove i renovador, fent competència demagògica amb una part del moviment de Beppe Grillo, en un espai polític on es fan competència.
Salvini aspira, si no a guanyar, a quedar segon a unes futures eleccions generals italianes. Té opcions d’aconseguir-ho.