Trump a França
Especial França
Després de la victòria de Donald Trump als Estats Units, algunes mirades ja es posen en les eleccions que viurà Europa l’any que ve amb por dels populismes xenòfobs i radicals. Les presidencials a França al capdavant, amb l’amenaça política de Marine Le Pen.
Els resultats als EUA agafen a Els Republicans, al gran centre-dreta francès, a quinze dies de la primera votació de les seves primàries a candidat a la presidència. Els sondejos ballen, però en gairebé tots qui va primer és l’històric Alain Juppé, actual alcalde de Bordeus, exministre diverses vegades, exprimer ministre ja fa molts anys… Tot un elefant polític amb un cursus honorum llarguíssim que busca la coronació final. Té molts números per ser l’escollit. És conservador, però és un centrista, transmet experiència i capacitat de gestió, transmet tota la “presidencialitat” que els francesos han trobat a faltar en François Hollande.
Una colla de contrincants li van al darrera. Entre ells, Nicolas Sarkozy, que ara s’afana a fer-se el centrista, després d’una llarga deriva a la dreta-dreta.
I mentrestant a l’esquerra divide et impera. François Hollande encara no ha aclarit si es presentarà a la reelecció o no, però per ara tot sembla indicar que ho vol intentar. I en el mar del dubte hi pugen les onades. L’exministre Arnaud Montebourg va fent la seva a l’esquerra. Els verds han fet les seves primàries. Jean-Luc Mélenchon segueix caminant, però sense el suport dels comunistes. L’exministre centrista revelació Emmanuel Macron no para i és tot un fenomen.
I Manuel Valls es vol presentar com a opció d’unitat. Com a hereu viable en cas de faltar Hollande com a candidat. I altres noms van sonant, com la ministra d’Educació Najat Vallaud-Belkacem. També diuen que Ségolène Royal podria ser la persona de consens. És un rierol d’opinió que cor de fons. Antiga candidata, podria comptar amb tot l’aval del president si aquest decidís finalment fer una passa al costat pel bé del partit.
En conclusió, si el esfondrat en popularitat Hollande i la vella glòria Juppé són els candidats de l’esquerra i de la dreta, Marine Le Pen ho podria tenir més fàcil per endur-se la presidència. Si Hollande és el candidat, l’esquerra pot ser que vagi fraccionada, i el president sortint que tregui un resultat pèssim. Si Juppé és el candidat, pot unir molts més vots de tot arreu enfront de Marine Le Pen en una hipotètica segona volta (més que un Sarkozy), però alhora pot ser vist com una vella coneguda Hillary Clinton, amb casos foscos del passat a la butxaca, amb una llarga vida a la política, amb un “més del mateix”, amb pur establishment…
Hollande i Sarlozy no són els candidats idonis, sens dubte, però potser tampoc Juppé. No a l’any 2017. El món ha canviat. Potser per moltes dones, homosexuals o joves, per molts homes de dretes, per molts radicals d’esquerres i de dretes, per molta gent deixada a la cuneta de la societat per la crisi econòmica, podrà ser més atractiu el missatge de Marine Le Pen que el d’un Juppé.
França, políticament, fa patir.
1400caràcters 