Un altre any per a Hollande
Durant un període de temps es va (voler) creure a Espanya que el govern Rajoy es podria balancejar, o inclús fer caure gràcies a un empresonat ressentit que començaria a cantar el Dies irae al PP. No va ser així i malgrat tots els malgrats, Mariano Rajoy no va moure ni una cella.
Al president francès François Hollande li ha passat el mateix aquest 2014. Estava i està amb la pitjor popularitat que un cap d’Estat gal ha tingut mai, ha fet ja dues reformes al seu executiu (canviant també al primer ministre), les mesures econòmiques del seu govern no plauen a ningú… i de fons la història rosa de la seva separació i el seu affaire amb l’actriu Julie Gayet, que en un altre marc cauria bé, però que venint d’aquest president gris no fa gaire gràcia. Ni amb aquest tema ho ha sabut fer bé: si tingués a Gayet d’estilosa i atractiva companya a l’Elisi… Arribat un moment es va pensar que Hollande hauria de convocar eleccions legislatives i que el seu resultat hagués pogut ser de tenir “cohabitant” un govern que no fos socialista…
La tensió segueix amb alts i baixos, tot esperant que les mirades dels macro-ens econòmics es centrin en Grècia i s’oblidin una mica de França… perquè el govern Valls i les polítiques econòmiques liberals del ministre Macron van avançant però els resultats positius no arriben… I ni una bona gestió resolutiva dels atemptats jihadistes ho arreglarà.
I aleshores ve que Nicolas Sarkozy torna a la política i passa a liderar de nou la formació conservadora UMP, que nedava en la confusió. I Marine Le Pen a dalt de l’ona…
1400caràcters 