Smart Salmond
Després de bastant rebombori, els moviments al Partit Laborista britànic s’han calmat, si més no públicament. El partit està dividit de cara a les ben properes eleccions: uns creuen que ja és massa tard i cal apostar pel líder actual, Ed Miliband, passi el què passi; i uns altres que creuen que és urgent fer un moviment per treure’l de dalt i posar-hi algú altre més capaç: o el retorn d’Alan Johnson o Yvette Cooper (dona, jove…) o una suma dels dos. No és molt diferent del què passa al PSOE actual (Susana Díaz), encara que Pedro Sánchez és encara més sòlid que Miliband…
En aquest context delicat intern i amb uns sondejos on no queda gens clar que hagin de guanyar les eleccions (i sempre que ho diuen és per poc marge) als laboristes els ha arribat una proposta: la del ressorgit Alex Salmond, fins ara líder dels nacionalistes escocesos i president de la regió (ara en mans de Nicola Sturgeon), que encapçalarà ara la llista del seu partit (SNP) al parlament de Londres.
Amb la seva popularitat i molt a l’alça en els sondejos a Escòcia de cara a les generals (obtindrien gairebé tota la representació de la regió), volen arribar a ser molt importants a Westminster, fins al punt de pactar un govern i després obtenir-ne beneficis. L’astut Salmond ja ven un discurs de regeneracionisme vingut del nord i la voluntat d’un pacte anti-tory. Així, si els laboristes arriben primers la nit electoral, les primeres trucades per negociar que es fessin a Edimburg…
1400caràcters 