Les cartes de Cameron
En recents declaracions, el primer ministre britànic David Cameron ha anunciat que podria avançar el referèndum per seguir (o no) dins de la Unió Europea (l’estimació del ‘no’ és elevada). Un plat fort per la molt propera campanya electoral. Unes declaracions que van en la línia de mantenir ferma la dreta del seu partit, que se li posa en contra i que veu com els vots van marxant cap a l’ultranacionalista i xenòfob UKIP, liderat per Nigel Farage, totalment partidari d’abandonar la Unió. Alhora Cameron ha enunciat que no descarta un pacte amb l’UKIP després de les eleccions, per les quals ja queda menys…
Tot quan entre les files dels tories es veu a Cameron com un zombi polític. Tanmateix pot ser un zombi que encara balli un temps més si els laboristes no queden primers a les eleccions… i, amb Ed Miliband de contrincant, Cameron pot ser vist com a millor primer ministre del que per molts ha estat. El panorama és el següent: els liberals com si no hi fossin, l’UKIP radical, Escòcia pels escocesos, els laboristes amb un líder de perfil sindicalista i fluix, i els conservadors amb un premier potser tou i desgastat però amb imatge de rigorós i adequat.
Cameron té cartes a la màniga per assossegar les ànsies per succeir-lo (tres noms corren de boca en boca: el continuista ministre d’Economia, la dura ministra d’Interior i l’alcalde freak de Londres) i sobretot per serenar la dreta del seu partit que no el troba prou conservador…