Un altre Sarkozy
Torna Nicolas Sarkozy, i de quina manera! Torna al seu estil torrencial, amb aura de liberal carregat de les essències franceses. Reapareix quan els conflictes interns del seu partit per substituir-lo seguien a les beceroles i mentre la popularitat del president Hollande toca l’infern i la del primer ministre Valls ja va minvant.
Sarkozy sap el què es fa. Torna, però torna no sent el mateix, torna amb aires de canvi i ja ha anunciat que vol canviar el nom del partit i l’estructura orgànica d’aquest, i s’ha mostrat clarament obert a fer primàries “a la socialista”… Se sap guanyador en aquest model… Es cenyeix a allò que actualment en democràcia està de moda dir-ne “fer un Cameron”.
Fréderic Péchénard, antic director general de la Policia Nacional i amic seu, és el nou cap de campanya de l’expresident. I al seu equip potser recuperarà a Rachida Dati, Brice Hortefeux o a l’excomissari europeu Michel Barnier… Segurament es rodejarà de cares més joves: Baroin, Wauquiez, Kosciusko-Morizet…
L’anterior Sarkozy tenia al seu voltant un conjunt de polítics de pes que ja no hi seran. S’han mogut i ja no sortiran a la foto. Els exprimers ministres Fillon i Juppé ara són enemics i contrincants. I sembla que el també expremier De Villepin no té cap intenció de tornar a enfrontar-se a ell; diuen que perquè no suporta que el seu antic número dos, Bruno Le Maire, ara aspiri a la presidència. Aquest és un més dels contrincants possibles de l’expresident, i n’hi ha més… Ho tenen difícil.
1400caràcters 