El cas Miro Cerar
Catedràtic de Dret de la Universitat de Ljubljana, Miro Cerar és des del passat mes de setembre primer ministre d’Eslovènia, fruit d’unes eleccions anticipades, després de la dimissió de la seva antecessora, Alenka Bratusek, que s’ho ha manegat per passar a ser la comissària europea del país. Bratusek va ser primera ministra en un breu govern inestable que es va acabar quan el seu partit li va fer un “Margaret Thatcher”, és a dir, li va prendre el lideratge del partit estant ella en el poder.
Cerar, no havent estat mai en política, va arribar a premier amb una formació de nova creació: “el Partit de Miro Cerar”. Un lema personalista per un perfil personal gens populista i carismàtic. A manca de carisma, Cerar té unes idees molt clares que van motivar en massa als eslovens a votar-lo. Defensa una lluita fèrria des de la política contra la corrupció, tornant a la política la moral. Tanmateix, Cerar no és un radical d’esquerres, és un moderat en un partit de centre-esquerra que vol complir amb els requisits d’Europa, però sempre pensant primer amb la seva gent. Valia la pena votar-lo només pel simple ús de la lògica, l’ètica i la raó.
A Espanya, en canvi, els perfils de polítics independents no acaben d’agafar volada; es poden comptar amb els dits de les mans… I bé, què dir dels que lluitin amb real fermesa contra la corrupció i que defensin postulats tant assenyats com aquests… Aquí cal arribar a l’extrem de Podem i les seves fórmules més a l’esquerra de l’esquerra…
1400caràcters 