El joc de les cadires
Molts candidats que es mouen per repartir-se molt poques cadires. I cada cop menys cadires… Això és el que els hi passa sobretot al PSOE, però també al PP, que veuen com poden anar perdent poltrones, que poden passar a culs d’Izquierda Unida i UPyD.
Parlem en aquest cas per anar d’eurodiputats, i són molts els que volen una plaça. Hi ha molts dirigents territorials socialistes avorrits, després que el PP aconseguís gairebé tot el pastís autonòmic. I al PSOE ara mateix s’ha de tenir present que el relleu de Rubalcaba tard o d’hora arribarà i, potser, amb la futura renovació alguns no tindran oportunitats… Cal fugir a Europa!
L’actual cap de llista socialista a Brussel·les, l’exministre Juan Fernando López Aguilar, sembla que vol repetir com a tal. Però sonen altres noms com a número 1 i 2 de la candidatura europea. El seu ex-número-dos, l’experimentat Ramón Jáuregui, és un d’ells. Va ser ministre de la Presidència amb Zapatero i és responsable d’assumptes territorials de l’actual PSOE. És un home de molt pes al partit que només estaria disposat a ser cap de llista.
La tercera candidata principal és Trinidad Jiménez, una rubalcabista amb molts números, ja que va ser ministra d’Exteriors.
El també exministre Jesús Caldera, gris, intel·ligent i més desconegut, fins ara director de la fundació socialista Ideas, sembla que podria disputar-se el segon lloc amb l’ex jefazo socialista José Blanco, ara ja net judicialment però desgastat públicament.
1400caràcters 