Socialdemocràcia convergent
Artur Mas ja ha estat reinvestit president de la Generalitat de Catalunya. I a diferència de la primera vegada -que va ser amb una suada abstenció d’un PSC que encara comptava amb Joaquim Nadal de líder parlamentari i amb diputats com Tura o Maragall en les seves files-, ha estat a la primera volta i amb el suport d’una renovada Esquerra Republicana. Una ERC d’Oriol Junqueras que en aquesta legislatura farà l’ambigu paper de cap de l’oposició (que els socialistes ja demanen) i el de soci de govern.
En els anys 80, Esquerra Republicana s’havia sabut entendre amb el president Pujol: feia falta construir un país i només es podia fer des del catalanisme. Després ERC va optar per virar cap a l’“Esquerra” i es va oposar a Pujol i al candidat Mas en les dues legislatures dels ‘Tripartits’. Ara, amb Junqueras de líder i amb un país que necessita de gran unitat i de potència del catalanisme davant els atacs continus, ERC torna a ser sòcia de CiU. I, per ser-ho, CiU ha modulat el seu discurs social, i les seves polítiques econòmiques deixaran de ser tan liberals. Convergència torna als seus orígens socialdemòcrates. I Unió al darrere, sense oblidar què vol dir ser “democristià”. Els impostos que imposarà el nou executiu per recaptar més i retallar una mica menys seran aigua fresca per la sang de CiU i pel poble de Catalunya. Junt amb ERC s’avançarà cap al referèndum, procurant que el camí sigui més planer; que les pedres ja les posen els altres.
1400caràcters 