Qui és el cap de l’oposició?
De la política parlamentària catalana sortint de les urnes i del pacte de govern entre CiU i ERC en sorgeix un aiguabarreig d’oposició. Una oposició fragmentada i polaritzada. Una oposició ambigua per la indefinició del paper de l’Esquerra de Junqueras, que estreny la mà a Mas volent lluir el títol alhora de cap de l’oposició. Una imatge potent pel procés que Catalunya enceta a vistes del món.
La majoria de forces polítiques a l’oposició insten a la mesa del Parlament a que prescindeixi del càrrec de “cap de l’oposició” en aquesta legislatura. Tots menys Pere Navarro, que presumeix de lideratge i diu que és a ell a qui li pertocaria d’exercir de cap de l’oposició per “l’amistat” CiU-ERC… Lideratge? Ell, que en el seu primer discurs al Parlament va anunciar les abstencions del PSC en totes les votacions que es refereixin a la consulta sobiranista… Això sí que és mullar-se! Això és fer oposició?… No tenen clar si volen que el poble català s’expressi?… La indefinició els matarà. Al PSOE central, en canvi, ho tenen clar: de consulta res, i això del federalisme és un conte per anar a dormir. Aquesta és la resposta de “l’oposició”: la resposta d’Espanya a la voluntat catalana. I per això el PSOE segueix en res, perquè el PP dóna la resposta al catalanisme més ferma i superba des del govern central, amb el seu continu atac directe a Catalunya. I aquesta serà la resposta permanent d’Alícia Sánchez-Camacho, que farà de mala ex política del president.
1400caràcters 