Un nou Parlament
El nou Parlament que es va conformar dilluns és diferent del que es va conformar just fa dos anys. Catalunya sofreix/gaudeix de la seva italianitat política intensament: amb partit de tots els gustos i sabors: sobiranista intens i suau, espanyolista intens o suau, d’esquerres amb una gamma àmplia… Més grups parlamentaris i més diversitat a la ja constituïda mesa del Parlament, altra vegada presidida per la veterana jurista Núria de Gispert (ADN de patrícia d’Unió). Els convergents segueixen en càrrecs similars (Lluís M. Corominas segueix de vicepresident i Josep Rull de secretari), la diputada d’ERC Anna Simó assumeix la destacada vicepresidència primera, l’exconsellera Tura ja no és al Parlament i el ‘coco’ de Miquel Iceta ocupa el seu lloc (ara ja no és del cercle de poder del “Nou PSC” de Navarro), i PP i Iniciativa també tenen les seves secretaries.
Una italianitat política que modula l’activitat parlamentària, que porta alguns canvis (potser no suficients) i que fa jugar al joc de les cadires. Com amb els socialistes, que deixen el lideratge de l’oposició i seuen dues fileres més endarrere del Parlament; ep! Però qualsevol dia diran que van fer uns resultats històrics…!
I un nou Parlament també amb alguna absència: com la de Solidaritat. Dos anys d’experiència parlamentària de partit, com en Jan Laporta… En López Tena hagués fet bé de baixar el cap i pactar amb ERC: hagués estat bo per ambdós; però això dels egos també és propi de l’italianitat política…
1400caràcters 