L’alternativa Garzón
La renovació política ha de sorgir d’entre els mateixos polítics però també i bàsicament de la regeneració vinguda de la societat civil. Així, la primera gran passa de l’Esquerra Republicana que ara s’apropa a ser primera força va ser escollir a Junqueras com a líder. Un no-polític fent política.
La notícia de l’oferta d’algunes firmes destacades de la societat civil per donar un cop de mà per potenciar l’esquerra espanyola en front de la dreta més obtusa, m’ha sonat bé. Algunes figures destacades com el jutge Baltasar Garzón, s’han ofert a potenciar un nou PSOE, ara que s’hi parla de canviar idees i persones… Perquè en un estat democràtic hi fa falta una alternativa d’esquerres forta per fer oposició a la dreta.
Junt amb Garzón, hi constaven també José Carrillo, rector de la Universitat Complutense i fill de Santiago Carrillo, el rector de la Universitat Internacional d’Andalusia, o la periodista i vídua de José Saramago, Pilar del Río, així com diversos excàrrecs polítics socialistes i d’Izquierda Unida.
Des del PSOE no se’ls ha menystingut però preocupa que sigui només cordialitat. I em preocupa més la paranoia política de que la política només és cosa dels polítics. Si el PSOE no veu això, té un problema.
La proposta de Garzón, Carrillo &Co. Podria ser un bon pas endavant per un nou PSOE. Un altre PSOE és possible? Més a l’esquerra?… Veurem potser a Garzón en alguna llista de les futures primàries socialistes? Potser junt a Carmen Chacón i a Tomás Gómez?…
1400caràcters 