Perdedors col·laterals
1a planta de la seu central del PP al carrer Gènova de Madrid. Esperanza Aguirre està reunida amb els seus. Ja no és presidenta, però encara és la líder madrilenya. El triomf de Núñez Feijóo no ha agradat a la “lideresa”: dóna aire i un successor a Rajoy. Just el que no vol. A la setena planta hi ha la cúpula major del govern i del partit reunida i brindant amb xampany (cava català no, por supuesto). El resultat a Euskadi ha estat dolent, però Rajoy no vol males notícies, es queden amb l’èxit de Feijóo. Entre ells, el ministre Ruiz-Gallardón somriu hipòcritament, com si li alegrés que un altre candidat fort pugui fer ombra a la seva carrera a la successió. Feijóo li podria menjar tot el terreny. A baix, la senyora Aguirre es complau amb la idea i riu, però para quan pensa que tampoc es pot oblidar del potencial de Lola Cospedal, o de la Soraya…
Casa de José Blanco. Desolat. Sent el número 2 del PSOE havia defenestrat al perdedor president Pérez Touriño i va col·locar a Pachi Vázquez com a líder dels socialistes gallecs. Aquest líder rural anodí va vèncer a l’exministra M. Antonia Trujillo en les primàries internes, i ja li va anar bé. Es creia que trauria a Vázquez i seria el següent president de Galícia: Xosé Blanco. La implicació amb el Cas Campió li ha vetat el camí per sempre. Potser ara seria el perdedor. Quan apareix Vázquez per la televisió no veu a l’exministre Francisco Caamaño. Hi és, però no surt davant els focus. No vol ser en les fotos de la derrota: potser serà el futur del PSdG. Intenta treure el seu somriure irònic pensant amb Rubalcaba…
1400caràcters 