El govern Valls
Com a ministre de l’Interior francès, Manuel Valls, mirava al sud: la immigració africana i el final d’ETA. Per confeccionar el seu govern ha mirat al nord: ha mirat l’Alemanya de Merkel. Com a centrista que és ha ponderat posicions i la situació política del moment i ha creat un gabinet força ponderat.
La severa i destacada cartera de l’Interior que deixa bacant el nou primer ministre ha recaigut en el seriós Bernard Cazeneuve. Valls ha mantingut als ministres potents: Laurent Fabius a Exteriors i Jean-Yves Le Drian a Defensa, i un ascens per a l’expert Michel Sapin, que es farà càrrec del ministeri de Finances, deixant el de Treball a l’hollandista François Rebsamen. Mentre que la potent cartera d’Economia fa un gir absolut. Es deia que Pierre Moscovici, amic d’Hollande, no la perdria, però sí, i l’ocuparà el proteccionista d’esquerres Arnaud Montebourg (al mig de la foto), tota una salutació als que consideren a Valls un socialista de dretes. Montebourg és un dels ministres per calmar els ànims de l’esquerra del PS. També ho és mantindre la ministra de Justícia, Christiane Taubira, o el nou ministre d’Educació, Benoît Hamon (a la dreta de la foto).
També s’esperava que mantingués a algunes de les joves ministres, com Najat Vallaud-Belkacem i Aurélie Filippetti. I el que també es podia esperar, i no per això ha deixat de ser el titular, ha estat el nomenament de Ségolène Royal com a macro-ministra d’Ecologia i Energia (també al “deutsche-style”). Morbo a la francesa preparat.