Blau, blau “Marine”… blau fosc
Tornem al diumenge electoral francès. Marine Le Pen en va ser, de fons, la vencedora “moral”. Potser el Front Nacional no va obtenir la victòria en tots els consistoris desitjats (sí que passarà a tenir moltíssima representació municipal) per la força de l’anomenat “front republicà” que uneix socialistes i conservadors en front dels Le Pen. Els socialistes en casos concrets l’han estimulat i han retirat candidats, cosa que la dretana UMP no ha fet en tots els casos, fruit de la mala deriva del lideratge de Jean-François Copé, que surt reforçat de les eleccions municipals amb els bons resultats obtinguts per la dreta. Uns bons resultats que per a res són de mèrits propis, són o per evitar el triomf de l’ultradreta o per l’esfondrament electoral merescut dels socialistes del president Hollande.
Marine Le Pen, ufanosa, veient-se a si mateixa com una líder peronista, compta en quedar com a primera força en les properes eleccions europees i el focus que hi estan donant els mitjans sembla que ho corrobori. Seria una eclosió política, segurament amb prou empenta per pactar un grup parlamentari propi al Parlament europeu, junt amb l’extrema-dreta belga, holandesa, italiana, austríaca i sueca. Els sondejos així ho plantegen, amb la dreta de l’UMP i l’esquerra socialista que no milloren. Veurem si els resultats de les municipals estimulen el votant socialista a les urnes… I veurem si Manuel Valls és un estímul, o no.
1400caràcters 