Els socis del centre
Els sondejos britànics col·loquen a un 30 i tant de percentatge amunt i avall tant als laboristes com als conservadors, amb els laboristes per davant, però sense gran marge. Mentre que al voltant de la desena percentual s’hi barallen pel tercer lloc els liberal-demòcrates mancats d’oxigen i l’UKIP, el partit d’extrema dreta contrari a tot el que vingui de l’altra banda del Canal i que pot ser que quedin segons en les eleccions europees…
A Ed Miliband, líder actual dels laboristes, el veig millor; la situació actual l’hi està donant la raó i l’està posant a lloc, al davant de l’ampla classe mitjana. Si Cameron no canvia res fins a l’acabar el mandat pot arribar a premier. Un pacte entre laboristes i liberals, que voldran redimir-se d’aquests cinc anys al costat dels tories: no crec que tinguin ganes de repetir amb Cameron, que segurament els deixarà com a darrera força en les properes eleccions, ep, això i la seva inoperància com a socis de govern.
Tot i això, els lib-dems se senten forts, imprescindibles, necessaris per formar govern: sigui qui sigui qui quedi primer no sembla que hagi de tenir prou força i l’UKIP no és un soci fàcil, tot i que els tories s’hagin radicalitzat… I així Nick Clegg es podria vendre en una campanya electoral: “Nosaltres moderarem els que governin”, donada la radicalització de toris i laboristes, però si usa aquest eslògan estarà auto-minant la seva campanya, perquè tothom li podrà dir que amb el govern Cameron no ho ha fet pas…
1400caràcters 