Fer-li fàcil a Botín
La setmana passada vam saber que el Banc Santander va duplicar beneficis el 2013. Bé. Banca privada amb una gran activitat econòmica internacional i en expansió. Diumenge dia 2 de febrer: el Santander paga ser contraportada de la majoria de diaris espanyols. Poder. Molt.
Un poder econòmic escandalós al mig d’una Espanya esfondrada. Per alguns és quelcom escandalós com s’han fet molts d’aquests milions, per altres simplement són negocis legítims d’un banc privat. Però cal mirar una mica la política. Els poders fàctics. La gestió superba del poder real per part dels qui el gestionen. La pèssima gestió dels ens reguladors. La inoperància malintencionada del Banc d’Espanya. Noms i cognoms. Li han fet molt fàcil al senyor Emilio Botín! Li han servit en safata ser el banc més important d’Espanya. Polir-se les caixes anorreades, crear un banc dolent, salvar els deutes… I el Santander amb la seva expansió quedant com “el millor banc”; confiança pels pocs estalvis d’uns clients esporuguits per la crisi que van deixar de confiar amb les caixes, que abans sempre semblaven més simpàtiques.
El poder polític ho ha fet fàcil. Ha posat oli en un llum que no pensa en il·luminar a la majoria. Botín satisfet amb el ministre De Guindos, un dels seus. Content amb la mala imatge de la Sareb, “el banc dolent”. Botín, aquell que va ajudar a Zapatero a fer-nos creure que no hi havia crisi i qui ara parla de creixement i de “bones notícies”.
Vergonya. Una vergonya profunda i repugnant.
1400caràcters 