El substitut de Berlusconi?
Especial ‘tardoberlusconisme’
En aquests dies d’estiu la política italiana viu en una estranya placidesa, després d’una tempesta i en vista d’una altra. La passada, les eleccions municipals; la que ve: una tardor explosiva, amb un sistema bancari incendiat i un referèndum constitucional que pot dinamitar al govern Renzi.
Ara la Lliga Nord està tranquil·la, fent de tifosi de Donald Trump. També els 5 Estrelles estan calmats, un cop arribats a les alcaldies de Roma i Torí: ara els cal fer les coses bé. I Matteo Renzi i el seu PD keep calm davant del que pugui venir…
Els únic moviments són a Forza Italia, on guanya pes l’aposta de futur per Stefano Parisi, el candidat independent fitxat per Silvio Berlusconi (i derrotat) a l’alcaldia de Milà, i nou home de confiança d’un Berlusconi molt atrotinat. Aquest sembla que hauria encomanat a Parisi la gestió d’un congrés a la tardor per impulsar una fórmula nova del seu partit, un instrument polític diferent, obert al centre-dreta d’Angelino Alfano (escindit de Forza Italia i ministre amb Renzi), amb el qual Parisi té bona relació. Parisi també podria aportar un perfil d’obertura a altres independents que permetessin obrir l’espectre polític de la formació.
Parisi podria ser, fins i tot el, candidat que l’ampli centre-dreta no té de cara unes possibles i turbulentes eleccions a finals d’any, si Renzi perd el referèndum. Parisi és un moderat d’ordre amb una llarga trajectòria de directiu empresarial que l’avala.
Però no és tant senzill. Els homes forts de les sales de màquines del berlusconisme no confien ni en independents ni en experiments, i porten molts anys a l’ombra del Gran Líder… Però també és cert que en el berlusconisme clàssic es confia que Berlusconi hi serà sempre, i fa pocs mesos de poc es queda al quiròfan…
Parisi sembla comptar amb la plena confiança de l’ex-Cavaliere. I Vittorio Feltri, periodista i escriptor referent de la dreta italiana del nord, exdirector dels diaris Libero i Il Giornale, ja li ha donat la seva benedicció.