El meló francès obert
Les eleccions presidencials franceses de l’any que ve podien semblar previsibles. Tot semblava preveure una segona volta presidencial entre Marine Le Pen i el candidat de la dreta, previsiblement el sènior Alain Juppé; deixant enrere a la primera volta al president-candidat Hollande. Però com més setmanes passen més complexes podrien ser de preveure… I s’hi van sumant diferents polèmiques, com la del “burquini”, que fan moure posicions.
En primer lloc ningú té clar quin acabarà sent el resultat de les primàries dels conservadors. Si la cosa es queda entre Sarkozy i Juppé, aquest darrer té tots els números, però encara no hi ha res tancat, i ningú sap cap a on porta la deriva dreta-dreta de l’expresident Sarkozy.
Veient com acaba l’any, com es mou la gent del seu propi partit i qui és el candidat de la dreta, a finals de 2016 el president Hollande anunciarà si es presenta a la reelecció o no, i si passa per unes primàries previsiblement previstes del Partit Socialista.
Si decidís no presentar-se, les primàries al PS el podrien portar a autodinamitar-se de cara a la carrera presidencial, o no, i donar una veritable alternativa que pugui fer girar la truita considerablement, i fent que la carrera a l’Elisi torni a ser cosa de tres.
Per ara ja diferents membres del PS han fet passes endavant, com els exministres Montebourg i Hamon (que ningú descarta que puguin unir forces), o els moviments singulars del ministre Macron, i dins dels Verds (socis del PS) també es parla de primàries pròpies. Si Hollande es retirés, però, tots els focus es posarien en Manuel Valls i en la seva capacitat (o no) de ser el candidat-hereu de consens.
1400caràcters 