El nervi de Polònia
Els polonesos són una societat inquieta, nerviosa de mena. Han viscut adaptats al canvi. Van tindre una curiosa monarquia electiva, sota setge constant de l’imperi alemany, l’imperi rus o l’imperi otomà. Van acollir als jueus, i als jesuïtes, i als russos desterrats. Polònia va ser partida i van ser part d’imperis que no tenien res a veure amb la seva nació. Van viure fragmentats i anorreats. Van ser massacrats… I Polònia va renéixer del nihilisme soviètic amb Solidarnosc i amb Joan Pau II a la Catedra Petri.
Avui, Polònia, fora dels focus de “l’Europa Oest”, viu alterada. La seva política també està tensada per la pròpia configuració política. Els sindicats, principalment la catòlica Solidarnosc i la post-comunista OPZZ, omplen els carrers de Varsòvia en protestes contra l’executiu del liberal Donald Tusk. L’esquerra del país (d’herència comunista i des de fa anys allunyada del poder) vol unes polítiques socials més actives i la dreta nacionalista-catòlica vol tornar el poder al bessó presidencial (viu) Kaczynski.
Tusk ha estat l’únic primer ministre reelegit en tota l’etapa democràtica i presentarà credencials a Brussel·les per substituir a Durão Barroso (o un càrrec d’alt nivell). Si aguanta en el càrrec, fins aleshores, serà el moment d’abandonar el govern polonès a la seva sort.
Sí, existeix una Europa de l’Est integrada a ‘l’Europa del Benelux’, encara que aquesta segueixi mirant-se el melic i segueixi repartint alt-càrrecs europeus i mundials entre ells. I és el seu torn.
1400caràcters 