La desaparició dels liberals
L’esfondrament del FDP, el partit liberal alemany, en les passades eleccions ha estat un cop molt dur per la formació. No els van votar ni el 5% d’alemanys necessaris per tal de poder entrar al Bundestag. I tot just deixen de ser els socis del segon executiu Merkel: de governar al carrer. Fora del parlament federal i fora d’alguns parlaments regionals, és el pitjor moment per al partit, que farà bé de fer un re-set i començar de zero, canviant la seva cúpula, replantejant-se idees i fent un programa nou.
Les davallades electorals en les eleccions regionals ja pronosticaven aquest desenllaç, però confiaven en sobreviure, que ja hagués estat una victòria. Aquests cops anteriors ja havien comportat canvis de liderat i cert desgavell intern que no ha ajudat a enfocar bé aquesta campanya electoral. El seu candidat, Rainer Brüderle (a la dreta de l’imatge), que havia estat ministre d’Economia i Tecnologia fins a assumir el lideratge del partit, no era per a res un candidat atractiu que garantís res. El seu era un intent de darrera opció, un cop relegats Guido Westerwelle i Phillip Rösler (a l’esquerra de l’imatge), els dos successius vicecancellers liberals de Merkel.
Un mal candidat, un programa desdibuixat, una concessió total a les polítiques de la cancellera, problemes interns de partit… Tot plegat els ha dut fora de la gran política federal alemanya.
Que prenguin nota els lib-dems britànics!, perquè es poden trobar igual en les properes eleccions angleses, després de ser uns socis tous del conservador Cameron.
Això els ha passat per extremar el seu neoliberalisme fins a polítiques més pròpies dels Estats Units que no pas les d’aquí Europa.