PSC, present, futur
Un molest i enrarit (per la situació i per no saber-se controlador del seu partit) Pere Navarro ha tancat aquest cap de setmana la crisi que el PSC sofria des de l’abstenció dels cinc diputats díscols (díscols o amb el lliri a la mà?…) a la votació de la declaració de sobirania. Bé, la crisi no ve d’aquí, la crisi en realitat ve del Tripartit de Montilla; però no cal tirar tan enrere, sempre és el mateix: les dues ànimes del PSC, trencament sí, trencament no… Ara amb la plusvàlua d’un escindit Ernest Maragall amb partit nou i molts vells socialistes catalans enfadats amb les decisions de Navarro. Però són seves les decisions? De la seu del PSOE i els tejemenejes de Rubalcaba?… O de Carme(n) Chacón, que va covant el seu futur?…
Quan, a l’inici de la legislatura, Navarro va anunciar que s’abstindrien en totes les votacions pel dret a decidir de Catalunya estava anunciant una petita voluntat de ser del “líder” Navarro i ressonava una petita veu d’ultratomba de l’amplitud del vell PSC. Abstenir-se era donar lloc als dubitatius, als centristes. No era pas res desencertat.
Ara el “no” l’hem d’entendre per la fuga de vots a Ciutadans (i si segueixen així més que en tindran) i per la voluntat de ser de Chacón, garantida pel seu home a la cúpula del petit PSC: l’intel·ligent Maurici Lucena; que si mai Chacón arriba a presidenta es garanteix el ministeri. Accions i favors en el present pel futur. Futur, futur.
1400caràcters 