Rumors, sondejos, desgast…
Sondeig rere sondeig, la opinió de tot l’estat espanyol es reflexa mòbil, inquieta, incòmoda… Sembla que avui per demà tot ha de canviar amb un tro que ressonarà. Fa mesos, amb la prima di risc embogida passava el mateix. La paraula clau era “confiança”. De fons sempre l’Europa ordenada, l’Europa de l’altra banda dels Pirineus, l’Europa on els corruptes tenen la decència de dimitir. La confiança s’ha esfumat i Espanya es torna a tambalejar. Ressonen de nou les buides reprovacions, les ineficients mocions de censura… Espetega sibil·linament l’idea d’una tecnocràcia… El president del govern no llegeix els diaris. Rajoy sap que té pocs fidels entre els mitjans i ja sofreix el conegut “Síndrome de la Moncloa”, pel qual els presidents del govern s’allunyen de la realitat mentre hi habiten.
I mentre Rajoy el sofreix, tampoc pren consciència de la gravetat del síndrome del seu govern: el desgast. La meitat dels ministres de l’executiu ja han cremat la seva metxa i els murmuris de “crisi de govern” són constants. Hi ha qui diu que s’esperen moviments interns, hi ha qui diu que també són tràfecs amb Europa, que si tal data o tal altra… Hi ha qui parla de sonats retorns… No obstant, Rajoy presumeix de la passivitat de la qual ja té galons dels anys de cap de l’oposició. Un home absolutament passiu per un estat amb un 26% d’aturats, amb un govern tacat, amb una crisi galopant, amb un futur incert… I els sondejos es succeeixen. I les notícies de corrupció també.
1400caràcters 