La Manxa del PSOE
La potència del PSOE de Castella – La Manxa en l’’aparato” socialista ha estat i és sempre molt forta. El seu màxim representant és el “dretà” José Bono, llarguíssim president de la Manxa fins que va intentar liderar el PSOE, després del fail d’Almunia. En aquell aleshores era el candidat fort, però el somriure de Zapatero se’l va menjar. Després aquest el va fer ministre com a premi de consolació i d’allí a la presidència del Congrés. Els de la corrent Nueva Vía van passar la mà per la cara a Bono amb Zapatero (procedent de l’altra Castella), i avui Rubalcaba és el final que cueteja d’aquella aventura.
Després de Bono, la comunitat manxega va passar a mans de l’aristocràtic José María Barreda (fill, nét, espòs… de nobles), que havia estat president de la cambra regional i vicepresident. Des de fa temps que és un dels que es queixa de la cúpula del PSOE, pressionant a Zapatero quan convenia i ara al tou Rubalcaba. A Barreda el va vèncer l’huracà “Lola” (de Cospedal), que avui governa la regió i el seu partit.
Per substituir Barreda va sorgir l’alcalde de Toledo i senador, Emiliano García-Page. Jove i centrista, podria ser una alternativa sorpresa per començar de zero pel PSOE-post-Rubalcaba que es comença a coure; però seria estrany que arribés a tant sense ni haver estat president de La Manxa.
Rubalcaba serà un Quixot en aquesta Manxa que vol manar al PSOE? I mirant més al sud, no perdre de vista al president andalús Griñán. Aquesta part d’Espanya decidirà el recanvi de Rubalcaba. No serà Navarro ni Chacón.
1400caràcters 