L’origen del guardià Duran
Ignacio Terrado*
Si teniu néts, fills o germans petits, no es voldran perdre la pel·lícula L’origen dels guardians. El Pare Noel, la fada de les dents, l’home de sorra i el conill de Pasqua tenen un problema molt pelut: els nens estan perdent la fe en ells! I quan el darrer nen hagi deixat de creure mai més ningú no els podrà veure. Esdevindran invisibles, reduïts, de protectors dels infants, a una mera referència folklòrica que es manté per tradició.
També a en Duran i Lleida li convindria veure la pel·lícula. Sembla que hagi perdut l’oremus: es lleva sobiranista i se’n va a dormir unionista. Aquest jugar al doctor Jeckyll i Mr. Hyde va allunyar a molts independentistes de CiU el 25N; un professor d’història amb panxa de franciscà anomenat Junqueras els donava més garanties. Però també molts autonomistes (la raó de ser del líder d’Unió) han abandonat el vaixell. Alhora, Vila d’Abadal, l’alcalde star del partit, i molts membres del col·lectiu El Matí, han estripat el carnet, farts de la mà de ferro del polític d’Alcampell.
El col·lectiu El Matí, per cert, és (o era) la part més propera als orígens socialcristians d’Unió. Al seu diari, ‘El Matí Digital’, s’hi barreja Maritain amb la ironia de Chesterton i les rimes de mossèn Tronxo. El seu esperit transformador contrasta amb un Duran que s’ha convertit en la personalització de l’statu quo. Un statu quo en el qual ja no creuen ni a Madrid. I els polítics són com el Pare Noel: quan la gent deixa de creure en ells, desapareixen. O pitjor: queden convertits en una mera referència folklòrica que es manté per tradició.
(* Filòsof)
1400caràcters 