Trets als peus
Especial: Primàries socialistes francesos
Des d’un bon inici ja eren unes primàries confuses. Es farien? Es farien amb un president sortint? Quan? Contra qui?…
François Fillon va guanyar les primàries de la dreta, Hollande va anunciar que no es presentaria a la reelecció, i les primàries al Partit Socialista francès es van obrir a la incertesa pel gener de 2017.
Els principals candidats eren Manuel Valls i Arnaud Montebourg, a la dreta i a l’esquerra del PS respectivament. Més a l’esquerra, entre els crítics del mandat Hollande (també amb Montebourg) sortiria la candidatura de l’exministre Benoît Hamon. I després va sortir la candidatura dels hollandistes orfes i dels anti-Valls de l’aparell amb l’exministre Vincent Peillon.
Candidatures, però, que vindrien marcades per unes primàries protagonitzades per les seves absències; i és que ni el popular exministre centrista Emmanuel Macron ni el post-comunista Jean-Luc Mélenchon s’hi presentarien, optant per tirar pel dret amb les seves pròpies formacions.
Montebourg i Peillon es creien amb opcions reals d’arribar a la segona volta. Montebourg es creia molt més popular que Hamon i que l’espai electoral per aquest ja era seu.
Peillon va esgarrapar vots oficialistes, fent un mal favor a Manuel Valls, però res més. I Montebourg va arribar tercer, però va ser el gran vençut… per Hamon; que va fer el que anomenaríem com “fer un Fillon”, quedant primer, amb Valls al darrera.
Triar a Hamon o a Valls (amb la seva baixa popularitat actual) en realitat segueix la tradició del PS d’escollir els candidats més dèbils.
Hamon i Valls són totalment contraposats. Són de dos socialismes que no es saluden pel carrer. Guanyi qui guanyi és inviable que el vençut i la major part dels seus votants donin suport a l’altre.
Per això, si aquest diumenge guanya Hamon (les probabilitats són altes) a la seu de la formació de Macron s’obrirà el champagne; i si, per sorpresa, Valls és l’elegit, a la seu de Mélenchon correrà la cervesa, tot somiant en la segona volta de les eleccions presidencials.
És a dir, no és que el PS s’hagi tirat un tret al peu, és que ha agafat unes pistoles i s’ha tirotejat directament a ambdós peus, i no és que vagi coix, sinó que ha caigut de cul a terra.