Italians a Brussel·les
Especial política europea
Els polítics i diplomàtics italians han sabut al llarg de la història ubicar-se als cors de tots els poders. Ho va fer Maquiavel, ho van fer amb matrimonis de la seva alta noblesa amb la reialesa europea, ho van fer sempre amb el Vaticà, ho van fer com a polítics a les corts espanyoles, i ho fan gairebé des de la seva fundació amb les vàlvules de poder de la Unió Europea. En saben molt.
Prodi, Monti, Bonino, Padoa-Schioppa, Bini Smaghi, Padoan… Draghi al Banc Central Europeu; i Federica Mogherini fent d’alta representant per Assumptes Exteriors, gràcies a la capacitat de Renzi de jugar les seves cartes i marcar posicions.
L’exprimer ministre Massimo D’Alema sempre ha volgut ser a la llista. Silvio Berlusconi va tenir moltes portes tancades pels seus histrionismes, però els seus ministres d’Exteriors van ser influents.
El gran lobby italià al cor d’Europa torna a ser protagonista. Un fidel berlusconià d’ordre pot ser que sigui ben aviat el proper president del Parlament Europeu en substitució de Martin Schulz (que segurament serà el candidat socialdemòcrata a la cancelleria alemanya). I ho serà tot i que ara mateix el partit de Berlusconi, Forza Italia, es trobi en hores baixes, desorientat i molt avall en les enquestes. Tot i això, Antonio Tajani (imatge), comissari europeu dues vegades (de Transports i d’Indústria) i actual vicepresident de la cambra, té molts números.
El romà Tajani, que parla fluidament anglès, castellà i francès, si triomfa esdevindrà el càrrec polític més important que tindrà el berlusconisme; alhora que la seva veu passarà a ser rellevant en relació als temps post-Berlusconi.
Tajani és el candidat de la “família popular europea”, mentre que els socialdemòcrates i socialistes presentaran a… un altre italià: al seu líder parlamentari, Gianni Pittella, fill de senador i germà de Marcello, president de la regió de la Basilicata.
Però aquesta serà una partida amb dues fases, i la segona compta més que la primera. La segona és el relleu de Donald Tusk al front del Consell Europeu. Els socialdemòcrates sembla que podrien deixar als conservadors fer-se amb la presidència de l’Europarlament (mal li pesi a Pittella) tot esperant obtenir la presidència del Consell. Per a aquest càrrec comencen a sonar dos noms: el de l’exprimera ministra danesa Helle Thorning-Schmidt i el del president sortint de França, François Hollande. Per França també hi hauria la candidatura alternativa de Jean-Marc Ayrault, actual ministre d’Exteriors i exprimer ministre. I tampoc descartaria les opcions del líder dels socialistes valons i exprimer ministre belga Elio di Rupo (fill d’immigrants italians…).
1400caràcters 