El somriure portuguès
Especial Portugal
La petita reactivació econòmica es comença a notar a Portugal. Com a Barcelona, a Lisboa els taxistes ja parlen d’un increment del trànsit.
La gent està força contenta amb el seu govern de pacte. Els portuguesos posen molt en valor que els vells comunistes i els nous símils portuguesos de Podemos a l’esquerra hagin acceptat i donat suport a un govern en minoria socialista. El que tenien clar és que no volien més al govern de perfil tecnòcrata de Passos Coelho i la seva expressió exigent i severa. Cosa que a Podemos potser no tenien tan clar en relació a Rajoy…
El primer ministre António Costa és carismàtic, és capaç de generar bones sinèrgies i simpaties. Cau bé, mentre Passos generava anticossos cada cop que parlava. També l’actual president conservador de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, és carismàtic i proper. Del Portugal dels durs Cavaco Silva i Passos Coelho al dels simpàtics i comunicatius Rebelo de Sousa i Costa hi ha un canvi substancial.
El govern Costa ha presentat uns pressupostos socials, i ho ha fet amb un somriure. Brussel·les no els dirà res. La calma ha arribat a l’Europa del Sud. Costa fa sense esgarips, també Tsipras a Grècia, i Rajoy seguirà una temporada més a La Moncloa. Ja veurem què passa amb Itàlia…
L’executiu pot aguantar fins a acabar la legislatura, per sorpresa d’alguns socialistes anti-Costa que en un moment determinat li van voler fer “un Pedro Sánchez”; Costa, però, se’n va sortir amb el seu carisma, lideratge i experiència. Potser si Podemos li hagués donat suport a la investidura en el seu moment, Sánchez també se n’hagués sortit…
Un altre èxit per la nació ha estat aconseguir col·locar al socialista António Guterres al capdavant de la ONU, un triomf de la diplomàcia del país d’Enric el Navegant. La futura foto de Costa primer ministre i Guterres secretari general de la ONU, donarà energies per un temps als socialistes portuguesos.
1400caràcters 