El candidat Macron
Emmanuel Macron és un candidat electoral genial. Ho té gairebé tot.
Si Macron fos dels Republicans i ara fos candidat a les primàries dels conservadors, el proper any tindria molts números per ser el següent president de la República. Té l’ímpetu, la contundència i la capacitat comunicativa que la dreta francesa troba en Sarkozy; té la moderació centrista i la capacitat executiva d’Alain Juppé sent molt més jove que aquest; té tot el liberalisme que convenç a la dreta; aporta les idees noves que voldria aportar Nathalie Kosciusko-Morizet; és un bon líder centrista, aportant renovació i energia que ni el MoDem de Bayrou ni la UDI de Lagarde contribueixen pel centre-dreta; i disposa d’un discurs amb idees en relació a Europa i a la globalització que afecta a un electorat transversal que pot despertar respostes i diàleg electoral amb el Front Nacional. Alhora que podria tenir tot l’empresariat francès al darrera.
Li sobra el munt d’anticossos generats entre els sindicats i treballadors, i la llunyania amb els més arraconats de la societat francesa; pretén, però, respondre a aquests amb els seus punts socialdemòcrates.
Els sondejos li són molt favorables, però ningú posaria la mà al foc que el vell Partit Socialista francès el pugui escollir mai com a candidat a la presidència l’any que ve.
Ho té molt difícil, però tampoc en el seu dia ningú confiava que l’exministre d’Economia Valéry Giscard d’Estaing pogués arribar a la presidència…
1400caràcters 