Pragmatisme o sobiranisme
Aquest no és un article sobre Convergència. Aquest és un article sobre els nacionalistes flamencs.
Els darrers sondejos demostren que a Flandes els nacionalistes (Nova Aliança Flamenca) baixen en intenció de vot, i el seu líder, Bart de Wever, és cada cop menys popular. A les enquestes, la popular ministra de Sanitat (liberal i flamenca) Maggie De Block va primera; el líder democristià flamenc Kris Peeters segon; i el primer ministre de l’Estat, Charles Michel (líder dels liberals valons), passa per damunt d’ell, quedant tercer! Una punyalada per al líder nacionalista flamenc.
També s’observa que avui els partits que formen govern ja perdrien la majoria a la cambra, sobretot per la baixada del N-VA i per una baixada (lleu) dels liberals del premier Michel. El govern Michel no és condemnat en massa pels belgues, inclús no té una aprovació dolenta, amb una popularitat alta d’alguns membres del seu gabinet; però les seves polítiques han estat més de dretes del previst i han remogut molt tot l’espectre polític. La oposició a l’esquerra s’ha revitalitzat, i tant els socialistes valons com els flamencs van a l’alça; així com els Verds, molt crítics amb les polítiques del govern.
Les polítiques econòmiques de dretes i la mà dura amb el tema dels refugiats i del terrorisme han portat el partit nacionalista flamenc, principal partit del govern (tot i no tenir la presidència de l’executiu), a escorar-se a la dreta i al pragmatisme de governar amb fermesa. I així, els sondejos també mostren que l’opció d’ultra-dreta (Vlaams Belang) els creix pel factor nacionalisme flamenc, restant-los intenció de vot. Per això des de la N-VA fa falta, de tant en tant, treure pit sobiranista, amb declaracions del bocamoll ministre de l’Interior, Jan Jambon.
Quedar-se com a partit de govern o insistir en el factor sobiranisme?… Aqueta és la crisi estratègica actual dels nacionalistes flamencs.
1400caràcters 