Macron es mou
La popularitat del primer ministre francès Manuel Valls toca terra. La d’Hollande també, però això no és notícia.
Ells dos cauen i la popularitat del jove ministre d’Economia Emmanuel Macron puja com l’escuma. No deixa de ser notícia. És el polític més ben valorat després d’Alain Juppé, exprimer ministre, exministre, alcalde de Bordeus i principal candidat (amb Sarkozy) a les primàries dels Republicans.
Macron representa l’ala socio-liberal del govern i toca els temes econòmics, però així mateix també posa el nas en temes polítics de relleu: la nova llei del mercat laboral o dir que França tancaria i gestionaria la frontera de Calais si el Regne Unit marxés de la UE. Ha arribat a un estrellat desproporcionat, fruit d’uns mitjans que han peixat la seva popularitat amb reportatges i un seguiment exhaustiu, i l’han propulsat a ser l’estrella política del moment. Una mena d’”Albert-Riverarització”. Resulta simpàtic i heterogeni, i interessa a la gent.
Aprofitant-ho molt bé, l’enfant-terrible de l’exeutiu Valls, no para, i sembla que té un parell de llibres polítics al forn i recentment va presentar un petit think tank lligat a la seva figura anomenat L’Esquerra Lliure, sorgit de la plataforma Joves per Macron. Ningú sap si vol ser candidat el 2017 a la presidència, si somia en ser primer ministre, en cas de relleu de Manuel Valls, o si simplement es vol reforçar políticament de cara als resultats del 2017, garantitzant-se el seu futur polític a la llarga.
1400caràcters 