Brexit
Especial
El proper 23 de juny els britànics hauran de votar si seguir o no dins de la Unió Europea: si seguir amb el tracte preferent fet a mida que ja se’ls ha confeccionat a Brussel·les o si sortir-ne, si és que mai hi ha acabat de ser dins. El segon mega-referèndum de l’etapa Cameron. El d’Escòcia, d’entrada, li va sortir bé; ja veurem si a la llarga les moltes promeses per evitar que s’independitzessin es queden en fum i tot plegat pot comportar algun altre referèndum.
El referèndum de permanència a la Unió Europea és tot un altre tema. Les línies són més difuses. Mentre que per Escòcia hi havia dos blocs antagònics clars, ara ens trobem amb una confusió que farà que els sondejos puguin errar-la.
Dave Cameron ha deixat llibertat d’opinió al seu partit. Si no ho fes, la revolta interna dels toris li podria passar per sobre. I així, surti el que surti, nedarà i guardarà la roba. Si el No és molt clar el proper 23 de juny, però, el seu cap pot rodar com el de Maria Estuard, potser no de forma fulminant, però està clar que quedaria tocat, després d’una campanya a favor del Sí. Si aleshores no es treu alguns asos de la màniga, podria ser que el relleu al front de Downing Street fos durant l’actual legislatura i no a l’acabar-se aquesta. Per això els ministres més ben posicionats, Theresa May i George Osborne, s’han posat al costat del primer ministre. No ho descartéssim.
Altres ministres, com el de Justícia, Michael Gove, i alts càrrecs de partit i parlamentaris destacats s’han posicionat a favor de sortir de la UE. Mig partit de cada. I l’estrella del xou a favor del No: Boris Johnson, el famosíssim alcalde de Londres i diputat, que fa temps que es postula a l’ombra per succeir a Cameron. Johnson farà campanya pel No amb la seva hiperpopularitat, la seva contundència, la seva intel·ligència i el seu humor, que faran el No més proper i més càlid, sense posar-hi “por a sortir d’Europa”. Si surt que Sí, Johnson perdrà punts, però això no el descartarà com a successor de Cameron, la seva popularitat està per sobre d’això. El seu pas per l’ajuntament de Londres s’acaba el futur 5 de maig, quan hi ha eleccions a Londres; el nou candidat dels conservadors és Zac Goldsmith.
Mentrestant, els altres partits es posicionen: els radicals de l’UKIP trauran tota la seva artilleria, ja que sortir de la Unió és un dels seus principals objectius de partit. El reducte gal de liberals seran defensors ferms del Sí, al costat del Partit Nacionalista Escocès, i d’un gran nombre de laboristes, que segurament tindran una línia desdibuixada a favor del Sí, amb un líder euroescèptic al capdavant contrari al pacte signat… Aquest referèndum també pot ser un problema a la llarga per a Jeremy Corbyn…
Serà una experiència política enèrgica i trepidant.
1400caràcters 