Let Renzi Be Renzi
Al començar aquest 2016 va prémer l’accelerador i falta veure fins on és capaç d’arribar. El primer ministre italià Matteo Renzi sap que té per davant unes eleccions municipals que poden ser dures pel seu partit, ergo per a ell. Es podrien perdre Roma i Milà… Els 5 Estrelles (amb Beppe Grillo cada cop més apartat del primer pla) pugen molt en algunes enquestes. I el Partit Demòcrata italià en sap molt d’esbatussar-se internament, i les primàries a nivell municipal en són un cas. A Milà però, Renzi comença amb bon peu, guanyant el seu candidat (Giuseppe Sala, director de la Expo Milà ‘15) les primàries de diumenge passat.
Renzi va anunciant que té ganes de fer canvis substancials al partit, i ja va fer un petit ajust del govern. Alhora que segueix impulsant les seves polítiques de canvis a l’encarcarada Itàlia. Parir la llei de la Unió Civil (matrimoni homosexual) li costarà molta suor freda; i és que inclús els grillini li donen problemes en això; com si no en tingués prou amb els seus socis de govern conservadors i amb la Conferència Episcopal…
I com que dins del país no té prou feina, el president del Consell segueix fent alta política europea de valent. Manté el pols i se’n va sortint. Marca l’agenda a Brussel·les amb declaracions potents i a Itàlia té molta repercussió. Mai Rajoy ha fet el mateix durant els seus anys al front de l’executiu espanyol. Opina sobre la gestió de Schengen, sobre la crisi dels refugiats, sobre la unió bancària, sobre l’austeritat obligada, sobre com es fa la política econòmica a la Unió Europea, critica obertament al president de la Comissió, Jean-Claude Juncker…
Let Renzi be Renzi.
1400caràcters 