L’error del rei
Un error protocolari i de comunicació institucional gravíssim. Això és el que va cometre el rei Felip VI al no voler rebre (no es pot dir d’altra manera) a la presidenta del Parlament de Catalunya per tal que aquesta li comuniqués l’elecció per part del parlament català del 130è president de la Generalitat. Un error colossal. El monarca, per començar, decidia no complir una de les seves funcions, protocolària, no obligatòria ni establerta, d’acord, però una tasca que era de compliment per aquell que és, per la sacra Constitució espanyola, el garant de les essències, el Cap d’Estat neutral i intercessor, l’àrbitre equitatiu.
D’acord que l’acte s’hagués dut a terme paral·lelament que la seva germana declarava davant del jutge, i que les portades i articles dels diaris de l’endemà haguessin titulat “Los tragos amargos del rey”, però al no rebre a la presidenta del Parlament dóna una altra raó a l’independentisme. Ell serveix la “desconnexió” i perd l’ocasió de veure la foto a la republicana Forcadell havent de complir amb el tràmit. Una pífia en comunicació política per part de la Zarzuela.
Així mateix, el monarca estableix un pèssim precedent, que valida a tota autoritat catalana a absentar-se en qualsevol visita institucional del rei a Catalunya. No crec que a Girona el vulguin rebre quan hi torni, com a príncep de la ciutat; així com tampoc tot el nou executiu Puigdemont, que potser no serà tant institucionalment correcte amb ell com era el president Mas. Serà de justícia i equitatiu que se li faci el buit.
Al no rebre la presidenta Forcadell, el rei Felip no sols està comunicant que no vol rebre a una senyora que és una fervent independentista, la senyora Forcadell és la presidenta del Parlament de Catalunya, la màxima institució democràtica del nostre país, sent ella mateixa escollida d’entre els escollits per ser la segona autoritat del nostre país; de la seva comunitat autònoma, si així ho volen, fins i tot. Al no rebre a Forcadell, no rep la voluntat del poble de Catalunya, potser no és la seva voluntat, la que des d’allí voldrien, però és la voluntat d’un poble sorgida de les urnes, una voluntat plenament democràtica. Clar és que entendre el concepte destil·lat de la democràcia per a una institució no-electa i imposada…
Tanmateix, pensava que la que diuen tant alta educació de Felip VI el despolititzaria, que sabent d’història no cometria els errors del seu besavi Alfons XIII, que amb la reina Letizia de consellera no acceptaria recomanacions que vinguessin d’una Moncloa gestionada pel PP…
1400caràcters 