Regeneració.fr (I)
La regeneració política a França és gradual i l’ocupació dels càrrecs diversa. A Espanya no ha passat mai que un vicepresident del govern hagi tornat en política per ser simplement ministre. A França, Laurent Fabius, que va ser primer ministre amb Mitterrand, avui és el poderós ministre d’Exteriors. Tanmateix la momificació d’alguns polítics de primer nivell avui en dia pesa més, i més en una França que requereix de canvis substancials. Els resultats del Front Nacional són avisos. Un recent sondeig indicava que els francesos reclamen regeneració política. Unes eleccions presidencials que tornin a enfrontar a Sarkozy i a Hollande no ho serien precisament; a part de ser una derrota pels socialistes a la primera volta i a plantar a Marine Le Pen a la segona (sent la portaveu de la seva particular regeneració).
Amb els resultats de les eleccions regionals i amb la mala popularitat que arrossega Hollande, semblaria que el just hagués estat donar una notícia política, més enllà de les reformes polítiques que s’impulsin. Una remodelació de l’executiu (una altra) no seria una mala opció. Noves cares i noves idees. Retirar a Fabius o a Michel Sapin, promoure a Ségolène Royal… I fer que el ministre de Defensa Le Drian deixi la cartera i es quedi sols amb el càrrec de president regional de la Bretanya!…
Quan s’acostin les eleccions i les promeses econòmiques d’Hollande no es compleixin, segurament no seran poques les veus que es comencin a alçar contra el mateix president.
1400caràcters 