Portugal a l’esquerra, finalment
Especial: nou govern de Portugal
Cavaco Silva es va fer de pregar i molt. Va dur el seu autoritarisme democràtic a màxims mai vistos, va deixar passar dies d’una suposada reflexió i de silenci del palau de Belém, seu de la presidència de la República. Els números eren els que eren. Què fer? No podia deixar el país en suspens moltes setmanes més. Hagués pogut acabar sent un llast final a la seva etapa presidencial. Després de resistir i plantejar-se deixar la cosa així fins acabar el seu mandat i que ja fos un altre president de la República qui decidís (després de les eleccions presidencials del gener), ha optat per la lògica i ha donat el braç a tòrcer. Diuen que la lògica interna de garantir la presidència de la República per als conservadors al gener també hi ha pesat.
Quan va tornar a rebre al socialista António Costa ja va ser per dir-li que seria primer ministre, i aquest es va presentar amb la proposta de gabinet executiu ja llesta.
En el govern no hi entra ningú dels comunistes ni de l’alternativa d’esquerres que formen aliança de govern; es mantenen fora donant suport al govern des del parlament. S’havia dit que hi hauria algunes figures dels marges dels altres dos partits, o properes, però no ha estat el cas. Passi el que passi, han pensat les ments de comunistes i del Bloc d’Esquerres, que ens cremem les mans, però lo just, i si els socialistes es desgasten més millor.
El sorprenent del cas és que el govern socialista Costa és poc trencador i modern. És a dir, ho és en els ministeris i en la voluntat, i serà molt progressista i d’esquerres per ganes (enfront d’aquests anys durs de retallades) i per necessitat de complaure als socis d’aliança, que si els socialistes no ho fan bé sempre els poden deixar caure; però serà un govern amb sols quatre dones ministres (Justícia, Presidència, Interior i Mar), d’entre disset… La mateixa xifra que l’anterior govern conservador.
És un govern de gent sòlida i madura, poc innovador en els perfils. Potser una mica degut a que formava part de l’oferta que se li feia a Cavaco Silva perquè cedís. Els ministres responsables de l’àrea econòmica (Mário Centeno a Finances i Manuel Caldeira Cabral a Economia), per exemple, no són precisament cap Varoufakis… Els ministres d’Exteriors, Defensa, Agricultura i Ocupació són antics ministres de governs Sócrates… I el ministre de Cultura serà João Soares, fill de Mário Soares… Podíem esperar una mica més d’António Costa.
1400caràcters 