Paul Ryan
La decisió del congressista de Wisconsin Paul Ryan d’assumir (amb 45 anys) el càrrec d’Speaker de la Cambra de Representants dels Estats Units és una de les notícies polítiques de l’any per als “nord-americans”.
Arriba al càrrec després de l’adéu del també republicà John Boehner i de la retirada del que havia de ser el seu successor directe, Kevin McCarthy. Neoliberal convençut en tots els temes econòmics, Ryan agrada a l’ala conservadora del partit i ha aconseguit presentar-se gairebé pel que en diríem “un home de consens”; cosa que Boehner no podia dir, sent un moderat al costat del Tea Party.
El nou gall del galliner sap que en pot sortir ben escaldat d’aquest càrrec d’altíssima responsabilitat (és el segon en la línia successòria en cas de mort del president), però si aconsegueix esgrimir qualitat política i unir les dues cares del partit, passi el que passi en les eleccions presidencials, aleshores es pot impulsar per a les següents eleccions presidencials. Tot considerant que ja va ser candidat a vicepresident de Mitt Romney en les anteriors. Cal també considerar que si els demòcrates guanyen les presidencials quedarà durant un temps com l’home més poderós del partit republicà.
Paul Ryan ha arribat a aquest important càrrec com una alenada d’aire fresc i pur per als republicans en un moment en el qual viuen desbordats pel fenomen dels “independents” – “anti-polítics”, encapçalats per Donald Trump, però també per Ben Carson o Carly Fiorina.
1400caràcters 