Cavaco Silva: ‘L’État c’est moi’
L’État c’est lui: Aníbal Cavaco Silva, enfadat, entotsolat, crispat, el president es va comportar més com un sever líder dels conservadors que com un cap d’Estat quan va optar per no escoltar el bloc d’esquerres i cedir el govern directament a la coalició de dretes. Cavaco va recordar a períodes polítics del passat. Com aquells reis del segle XIX que escollien a primers ministres a voluntat. Sempre que ha pogut ha fet i desfet com si la política portuguesa fos ell. Aquesta ha estat segurament la seva última “cavacada”.
El primer ministre Pedro Passos Coelho, que no és un home proper a ell, en canvi, sí n’ha après una mica: com ara fer política sense mirar amb rigor la constitucionalitat de les lleis que tirava endavant. A Portugal algunes mesures d’estabilitat i austeritat econòmiques han estat tombades, a diferencia d’altres països…
El xoc frontal del president Cavaco Silva ha reafirmat l’entesa a l’esquerra, i tan bon punt puguin tombaran les opcions de governar de nou de l’executiu Passos Coelho. L’autoritarisme egocèntric de Cavaco ha resultat contraproduent. Potser es podien haver estirat els tempos, Passos podia haver ofert un govern més moderat, amb independents, disminuir el pes polític dels socis de dretes, reduir les retallades, oferir un programa de creixement i arribar a l’entesa i mantenir el govern uns mesos com a mínim, potser fins passat l’estiu vinent. L’absolut Cavaco ha dinamitat aquestes opcions, posant l’ou perquè el govern truita de patates del bloc d’esquerres es compacti. Tot el bloc de partits a l’esquerra sumaran per fer al socialista António Costa primer ministre. No serà gens fàcil, però és possible.
1400caràcters 