“No som polítics!”
En els sondejos a les primàries del Partit Republicà a la presidència dels Estats Units els tres que van primers no són polítics professionals i ho reivindiquen com a gran valor. Un multimilionari excèntric, una executiva d’importants empreses i un neurocirurgià afroamericà. Donald Trump, Carly Fiorina i Ben Carson. L’impuls en la carrera dels “no-polítics” ha vingut sobretot pels exabruptes de Trump, però pronostico qui potser en podria treure rèdit final podria ser Fiorina.
D’entre els “sí-polítics” hi ha un nom que destaca per damunt dels molts altres: el de Jeb Bush, exgovernador de Florida i fill i germà d’expresidents. Polític elevat al cub!
També el vencedor de la primera volta a la presidència de Guatemala, després de tot el cercle viciós fastigós de la corrupció, va ser Jimmy Morales, un showman còmic anti-política. Com Beppe Grillo i els seus companys de partit a Itàlia. I, en realitat, com Silvio Berlusconi fa dècades.
L’alcalde conservador de Londres, Boris Johnson, ha jugat la carta semblant de “no sóc igual que ells”, amb la qual no diu “no sóc un d’ells”. I com aquest han estat molts…
Alexis Tsipras ni ho ha dit ni ho podia dir, a diferència de Pablo Iglesias, que se n’afarta. Albert Rivera també (tot i que ja fa 10 anys que és a primera línia política)… Els membres de la societat civil de Junts pel Sí, Lluís Rabell, Antonio Baños, els fitxatges d’Unió o Ciutadans… La llista aquí i arreu és llarga.
1400caràcters 