Caos a Roma
Aquesta era una de les fotos de campanya amb les quals el doctor Ignazio Marino es va presentar a les eleccions municipals de la capital italiana. I va guanyar; però a fe que fins dijous passat l’alcalde no va comprendre del tot del què parlava. Roma és molta Roma.
Després d’una intensa i llarga jornada de discussió i pressions amb els seus regidors i de trucades telefòniques amb els dirigents del Partit Democràtic, i després que dimitissin part del seus companys de files, l’alcalde va presentar la seva dimissió; rere la paraula “dimissió” sol anar l’adjectiu “irrevocable”, però no és el cas amb el tossut Marino, que diu disposar de 20 dies per repensar-s’ho. No obstant, ningú dubta que el seu període ha acabat. Massa que ha durat per a tots, inclús per als del seu partit.
Acusat de desídia i ineficiència en la gestió de la seguretat, neteja de la ciutat i transports públics, i de desgovern polític; agreujant-se tot plegat amb la candidatura olímpica i amb l’any de jubileu convocat pel Papa, que comença aquest desembre. La màfia és l’altra gran executora del batlle: per la xarxa mafiosa descoberta en relació a l’Ajuntament, pel poder dels clans mafiosos en alguns barris de la ciutat i per la poca fermesa en la resposta al pompós funeral del cap de la família mafiosa Casamonica (no va ni tornar de les seves vacances als Estats Units). Els darrers escàndols de sopars falsament facturats van ser la cirereta del pastís.
La ciutat s’haurà de governar fins a les eleccions de maig en alguna fórmula para-política, encapçalada per un comissari que exercirà de regent, i executada també en ordre i praxis pel prefecte de Roma, el sever Franco Gabrielli, que exercirà del xèrif necessari per a la ciutat.
1400caràcters 