Itàlia, piano piano…
Els grecs van optar per mantenir la confiança a Tsipras. Els portuguesos van votar ahir. Rajoy ha triat el 20 de desembre com a data per a les eleccions generals, apurant al màxim una legislatura deplorable… I Itàlia no té eleccions previstes, però sí viu immersa en un lent però estructural procés de canvis polítics.
El PD de Matteo Renzi, el principal partit de govern, aguanta, sobretot perquè no hi ha alternativa forta de centre-dreta. Guanya votants de centre-dreta (inclús guanya alguns vots parlamentaris de diputats ex-berlusonians) i en perd d’esquerres. Renzi confia en que el temps i les seves reformes polítiques li acabin donant la raó i poder-se presentar a unes eleccions presumint de tot el que ha fet. Després dels entrebancs per aconseguir reformar la llei electoral, ara lluita per aprovar una profunda reforma del Senat. Al loro Pedro Sánchez!
La Forza Italia de Berlusconi cau en els sondejos, tocant fons, i l’ex-Cavaliere ja assimila que necessita un hereu polític potent…
Qui sí podria tenir un hereu seria Beppe Grillo (seguiria com a pare de la cosa, clar), que podria cedir liderat i cartells electorals al jove vicepresident del parlament italià, Luigi di Maio. Naturalment, tot dependrà de les primàries electròniques, però si Grillo senyala amb el dit…
I hi ha el “Gran Projecte Nacional” de Matteo Salvini, el líder de la Lliga Nord, que sembla disposat a transformar el seu partit de la Padània en un potent Front Nacional all’italiana, robant votants als grillini i al berlusconisme.
1400caràcters 