L’oposició grega
Especial post-eleccions gregues
Als resultats de les eleccions gregues, el partit conservador Nova Democràcia va perdre un diputat enlloc de guanyar-ne diversos, com preveien les enquestes. Potser els cuiners d’algunes d’elles amb això volien animar els votants de dreta o, al contrari, volien reanimar els votants de Syriza a no quedar-se a casa.
A Nova Democràcia no li va anar bé, però és el clar líder de la oposició, i d’això exercirà Vangelis Meimarakis, que, naturalment, no seguirà sent líder de la formació per molt temps… En mesos ND farà un congrés per escollir-ne un de més potent. Sembla que un cop assumits els ajustos de la Troika i amb unes eleccions que li han donat ales, Tsipras ara governarà el país durant un període una mica més llarg que mig any. Per quan sigui, i passi el que passi, ND es mourà per tenir un líder per al futur. Meimarakis era sols un home de transició després del liderat de Samaràs (foto).
Entre els “liderables” de ND, i seguint la tradició política dinàstica del país, hi ha dos germans, fills de l’antic primer ministre grec Konstantinos Mitsotakis: Kyriakos i Dora. Formats en universitats de prestigi i políglotes serien candidats joves i força renovadors, en comparació a la línia normal del partit. Kyriakos Mitsotakis havia treballat en el món de les altes finances i en el govern de Samaràs va ser ministre de la Reforma de l’Administració i d’e-Govern.
La seva germana gran, Dora, que empra el cognom del seu marit, Bakoyannis, va ser ministra de Cultura sent primer ministre el seu pare (sense comentaris…), va ser alcaldessa d’Atenes (la primera de la història), i ministra d’Exteriors amb Karamanlís; també sent la primera vegada que a Grècia una dona ocupava un càrrec tant alt en l’executiu. També va ser presidenta de l’OSCE. Ella ja va ser contrincant de Samaràs pel liderat del partit, i després ser la cap d’una petita escissió (després tornaria al partit).