Corbyn “l’indignat”
Especial Labour
L’arribada al liderat dels laboristes per part de Jeremy Corbyn ha suposat un daltabaix per part de l’stableshment del Labour, que durant anys ni s’havia plantejat que el discurs blairista s’hagués de moure ni un pam. La “Tercera Via” de Giddens es va moure una mica a la dreta o una mica a l’esquerra (Ed Miliband)… però d’això a tenir un líder de base ideològica marxista, partidari de nacionalitzar infraestructures d’Estat, contrari a totes les mesures “austericides”, vegetarià, divorciat dues vegades i casat una tercera, partidari de l’escola pública, anti-Estats Units i filo-rus, i, fins i tot, republicà!… tot i que no vol posar-se en aquesta inútil guerra.
Corbyn tampoc serà un partidari de seguir a Europa en el referèndum que David Cameron va prometre. Amb això, els liberal-demòcrates (molt disminuïts políticament) quedarien com els únics clarament europeistes entre els partits britànics, ja que la meitat del partit conservador està clarament a favor del Brexit.
Cameron es trobarà amb una oposició més radical que mai, i això que en l’anterior legislatura ja tenia segut al davant a un dirigent laborista titllat de “roig”. Corbyn farà oposició de debò, però molts tenen clar que mai podrà arribar a ser candidat a Downing Street, i si fos així, seria amb 70 anys i amb els tories fent salivera per un tercer mandat consecutiu. Si Cobyn arribés viu com a líder i amb opció a ser candidat a les properes eleccions a premier (pel qual queda molt) l’equip marketinià dels tories se’l menjaran viu amb tota la seva bilis. I és que davant la pregunta de sondejos “A qui veu més de primer ministre?” pocs diran Corbyn…
Una coalició dels derrotats Yvette Cooper i Andy Burnham podria ser el ticket electoral de solució en un futur. O això o un hipotètic retorn per l’Atlàntic (que ningú s’aventura a pronosticar en veu alta) de David Miliband…
1400caràcters 